
(En la habitació d'Argant. Al fons Argant esta gitat al llit, enfront es troba el metge i els seus ajudants. Tots guarden silenci. A l'escena Toneta entra per la porta)
TONETA.(Cridant)Encara esteu ací? (assenyalant) Aneu-vos ja! Ja no em feu falta més!
METGE.(Amenaçant) Ves en compte en allò que dius.
TONETA. Què no escoltes? Ja no em feu falta.
AJUDANT 1. Marxem que aquesta dona té més mala llet!
AJUDANT 2. Sí, tens raó.
METGE.(Amenaçant) Argant, et posaràs ben malalt i no t'ajudarem.
TONETA. Fora!
(El metge i els seus ajudants desapareixen de l'habitació i torna sols Toneta)
ARGANT.(Sorprès) Peró tu estàs botja o què et passa? Hem posaré més malalt del que estic.
TONETE. No confies amb mi?
ARGANT.(De reüll) No molt, la veritat.
TONETA.(Amb superioritat) Que sàpigues que jo sóc amiga del millor metge del país.
ARGANT.(Ignorant-la) Si, clar el que tu digues.